EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Blog d’EINA. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

3 d'abril 2020

Publicació "EINA360"

EINA potencia el treball realitzat per estudiants i exestudiants del centre amb la publicació "EINA360".

La publicació recull una selecció de projectes, que mostren el rigor acadèmic i la capacitat d’anàlisi i experimentació que te l'alumnat del Grau de Disseny i dels diferents Màsters i Postgraus d’EINA. El potencial innovador del disseny i l’art també es recull en la praxis professional que duen a terme els i les nostres alumni a través dels seus projectes.

Tots els projectes publicats són una síntesi de l’aprenentatge enriquidor, obert a diferents sistemes de pensament i llenguatges, amb què EINA treballa des de la seva fundació el 1967. Una metodologia en constant evolució a avançar-se a les necessitats i exigències de la nostra societat canviant, per poder donar resposta als nous reptes i fer realitat nous productes, nous serveis i noves experiències.

En definitiva, aquesta publicació és el testimoni de la trajectòria de l’escola com a plataforma de cultura i coneixement de generacions de professionals del disseny i l’art que participen activament en el desenvolupament d’una societat més sostenible, ètica, reflexiva i compromesa.


Participen en la publicació: Sofía Aguilera, Ignasi Ayats, Eva Beser, Damià Campreciós, Karla Cuba, Max Enrich, Marina Esbrí, Louis Robert Ferraz, Gemma Fontanals, Carles Giménez, Claudia Ginesio, Manu González, Leo Kulisevsky, Tomàs Lóbez, Juan Manuel López-Barajas, Clara Mallart, Isabel Mejía, Laura Ann Mendoza, Isa Merino i Carol Montpart (The Plant Magazine), Cota Olea, Ona Orozo, Helena Pérez, Pini Perrone, Raquel Quevedo, Diego Ramos, Berta Rovira, Mayra Sánchez, Judit Serra, Peter van der Weij, Marc Villalba.

Projectes EINA 2020
2 d'abril 2020

Lluc Massaguer, Premi Extraordinari de doctorat

Lluc Massaguer, coordinadora i professora al Màster en Disseny Gràfic d’EINA, ha obtingut el Premi Extraordinari de doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, en l’àmbit d’Educació, per la seva tesi “Construcció d'un dispositiu de diagnosi per determinar l'ajustament entre les competències acadèmiques i les professionals dels titulats del grau de Disseny”, dirigida per José Tejada.

Tesi Doctoral “Construcció d'un dispositiu de diagnosi per determinar l'ajustament entre les competències acadèmiques i les professionals dels titulats del grau de Disseny” - Lluc Massaguer
1 d'abril 2020

Katwalk, a càrrec de Katia Aleix

Katwalk és el Treball Fi de Grau de Katia Aleix, tutoritzat per Jordi Esteve i Oriol Ventura.


El projecte Katwalk ofereix un disseny modular per a gats que respongui a les necessitats dels posseïdors d'aquests animals de companyia, a més d'aquelles corresponents a l'animal. Es tracta d'un panell col·locat a la paret en el qual podrem acoblar diferents accessoris en què el gat podrà descansar, jugar, llimar-se les ungles o observar curiosos tots els nostres moviments.

L'interès rau en enfocar el treball de final de grau en aquest sector: gats en espais domèstics on els seus "pertinences" són considerades com accessoris i no com mobles integrats en una llar tenint en compte la totalitat dels seus residents. Presentar un disseny que s'adapti als espais domèstics i amb el que les nostres mascotes puguin jugar, descansar o empolainar; i a el mateix temps, presentar un disseny que també tingui en compte un "nosaltres" i el nostre possible interès a utilitzar i interactuar amb el mateix producte. Es tracta de considerar el nostre gat com un més, com el nostre company de pis, i no com la nostra mascota que ens ve donada de sèrie amb certs accessoris per a les seves necessitats bàsiques.

Katwalk - Katia Aleix
1 d'abril 2020

L'art conceptual a EINA (2): Entorn del tronc

Dues llagostes sobre una branca

Entorn del tronc és una acció/exposició ideada per Albert Ràfols i Xavier Olivé que planteja una transformació temporal i parcial del jardí de la primera seu d’EINA a partir de diferents intervencions sobre els troncs dels seus arbres. La idea d’Entorn del tronc és que cada participant interactuï o investigui creativament en l’entorn natural, limitant-se a intervenir sobre un tronc o arbust adjudicat prèviament. La intervenció, totalment lliure, només presenta com a límit la prohibició de mutilar o perjudicar l’arbre o el seu entorn de qualsevol forma. Els artistes convidats a participar reben per correu postal una llista dels arbres i plantes que es poden trobar al jardí, una mostra botànica de l’arbre adjudicat (una fulla i un tros d’escorça) amb una fitxa amb les seves característiques i l’emplaçament dins del jardí (Ràfols, 1987).

Entre els participants es compta amb una nodrida representació d'artistes i dissenyadors que formen part l'equip docent de l’Escola, que es troben vinculats a EINA a través de col·laboracions puntuals o inclús d'algun alumne. Les propostes són diverses: un til·ler que dóna til·la mitjançant una aixeta i unes tasses; un altre til·ler amb sobres de til·la de Xavier Olivé; un altre arbre amb les fulles numerades; un sagnant amb serres i ganivets que el ferien; un d'embolicat en cotó fluix; un altre en el qual es recolza un coixí acompanyat de dues novel·les policíaques, tot convidant a la lectura (Utrilla, 1980); la senyalització mitjançant un cartell d'una Mimosa, obra d’America Sanchez; o la intervenció de Fina Miralles que consisteix a empaperar el tronc i les branques d’un arbre amb un paper pintat per decorar parets que simula la fusta natural, plantejant una proposta dialèctica en la qual la intervenció artificial damunt d’un ens viu fa reflexionar a l’espectador sobre la dicotomia materials naturals versus materials artificials (Pol, 2012).

Etiqueta, obra de Ferran García Sevilla
Etiqueta, obra de Ferran García Sevilla.


Per a Cirici (1977), Entorn del tronc alberga un fort plantejament d'ordre conceptual, en transformar el paisatge del jardí en un entorn d'arbres vivents. El mateix Cirici aporta, per a l’ocasió, una fitxa d’anàlisi de l’experiència des d’un punt de vista semiòtic.

Fitxa d'anàlisi de l'experiència a càrrec d'Alexandre Cirici
Fitxa d'anàlisi de l'experiència a càrrec d'Alexandre Cirici.


D’una manera o una altra, les intervencions sobre la natura i en la natura que conformen aquesta experiència no persegueixen un propòsit hedonista, ornamental o estètic, sinó que tenen com a fi la presa de consciència de la intervenció de l’ésser humà sobre els elements de la natura, els quals s’alteren i esquerden amb aquesta intervenció (Dorfles, 1976).

Entorn del tronc s'emmarca en un context d'apertura de l'art conceptual a altres sectors de la cultura. Les ponències i reunions realitzades el mateix curs en l'Institut Alemany que van donar lloc al cicle Nuevas tendencias en el arte celebrat en el FAD; el cicle Nuevos comportamientos artísticos en Madrid i Barcelona; o la mostra col·lectiva Què fer? celebrada en la Sala Vinçon amb la col·laboració de l’Istituto Italiano di Cultura (Parcerisas, 2007), són exemples de la capilarització de les propostes conceptuals en diferents àmbits de la cultura.

Fitxa tècnica

  • Concepte, realització i disseny gràfic: Albert Ràfols Casamada i Xavier Olivé.
  • Participants: Fernando Amat, Josep Bigas-Luna, Joan Brossa, Xavier Bulbena, Carles Camps, Alicia Fingerhut, Ferran Garcia Sevilla, Maria Girona, Silvia Gubern, Josep Guinovart, Josep Iglésias del Marquet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Paco Llobet, Jordi Marcet, Fina Miralles, Yolanda Navarro, Xavier Olivé, Jordi Pablo, Santi Pau, Carlos Pazos, Olga Pijuan, America Sanchez, Albert Ràfols Casamada, Pere Riera, Francesc Serrat, Francesc Todó, Lluis Utrilla i Rosa Vila-Abadal.
  • Lloc: Jardí de la Casa Manuel Dolcet (primera seu d’EINA).
  • Data: del 18 al 20 de juny de 1974. Inauguració, 18 de juny a les 19.30.

Bibliografia

  • Cirici, Alexandre. «EINA fa deu anys». Serra d'or. Núm. 208 (1977), p. 43.
  • Dorfles, Gillo. Últimas tendencias del arte de hoy. 5ª ed. amp. y act. Barcelona: Labor, 1976. “Capítulo XII. Arte ecológico (land art, earth art), p. 167.
  • Parcerisas, Pilar. Conceptualismo(s): poéticos, políticos, periféricos: en torno al arte conceptual en España, 1964-1980. Madrid: Akal, 2007.
  • Pol Rigau, Marta. Anàlisi de l'obra plàsticovisual i poèticotextual de Fina Miralles: l'arbre com a reflex de la seva cosmologia. Tesi doctoral. Departament d'Art i Musicologia, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. .
  • Ràfols Casamada, Albert. “Notes per a una història d'EINA”. En: Villena, Josep Maria (coor.). Eina, escola de disseny i art: 1967-1987, vint anys d'avantguarda. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987, p.32.
  • Utrilla, Lluís. Cròniques de l’era conceptual. Mataró: Edicions Robrenyo, 1980, p. 77.


Text: Rubén Alcaraz, amb la col·laboració de Xavier Olivé.

Dues llagostes sobre una branca
1 d'abril 2020

"Espai teixit no-teixit: re-pensar els espais arquitectònics en la integració de l’espai viscut", a càrrec d'Isabel Mejía

Espai teixit no-teixit: re-pensar els espais arquitectònics en la integració de l’espai viscut és el Treball Fi de Màster d'Isabel Mejía, al Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny, tutoritzat per Tània Costa i Oriol Ventura.

Aquest estudi enllaça l’anàlisi teòrica dels espais arquitectònics amb la pràctica del disseny, desenvolupant diverses experimentacions d’espais híbrids i en constant configuració, mitjançant la generació d’imatges que pretenen rescatar els sentits durant el procés de disseny i descobrir la complexitat analògica en els fenòmens tecnològics. És un projecte de recerca a través del disseny que té la intenció de reflexionar, ja que es basa en l’experimentació de la vivència de la forma, el moviment i els usos i desusos de l’espai després d’haver estat pensat com a rizomàtic, un espai teixit no teixit, que no comença ni acaba; és viu i per tant llis, nòmada, il·limitat del dret i de l’anvers, i sense centres ni punts fixos. Un concepte que es planteja en la integració de l’espai viscut, entès com una construcció que altera un entorn, genera possibilitats d’habitar i sentir per mitjà de la multiplicitat que el constitueix i les connexions que es creen en relació amb el cos que el viu.

L’objectiu d’aquesta investigació és repensar el concepte d’espai, establint els elements cos-espai- tecnologia com a part integradora del procés de disseny i la seva representació. Amb tot això, es persegueix abordar nous paradigmes i reflexions de l’espai contemporani, així com involucrar elements intangibles que generen significats en els processos de disseny i arquitectura.

"Espai teixit no-teixit: re-pensar els espais arquitectònics en la integració de l’espai viscut", a càrrec d'Isabel Mejía
31 de març 2020

Apunts per una visita guiada a l’exposició “Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural”, a càrrec de Jordi Blasi

Apunts per una visita guiada a l’exposició “Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural” és el Treball Fi de Grau de Jordi Blasi, tutoritzat per Octavi Rofes.

Havent detectat una problemàtica narrativa i de format a l’exposició “Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural” del Museu del Disseny de Barcelona, i amb la voluntat de contrastar i documentar la informació existent respecte als objectes exposats, el treball proposa uns apunts que serveixin com a guia per poder realitzar una visita alternativa a l’exposició, a partir de la contextualització d’alguns dels seus objectes i l’elaboració d’un nou discurs narratiu.

Imatges:

  1. Pablo Neruda i Matilde Urrutia asseguts a la cadira Isla Negra, dissenyada per Germán Rodríguez Arias, membre G.A.T.C.P.A.C. i del M.I.D.V.A., forçat a exiliar-se a Xile després de la Guerra Civil. La cadira, una de les preferides de Neruda, fou produïda per MueblesSur, una empresa fundada també per exiliats catalans a Santiago de Xile. © Sara Facio
  2. Pere Pi a bord d’una Montesa Cota 247, la motocicleta que Montesa desenvoluparà per competir amb el model de Bultaco, i amb la que triomfarà en el món de la competició, guanyant amb els pilots Pere Pi i Don Smith, els Campionats d’Espanya d’Europa, respectivament. cc Viquipèdia, sense dades de l’autor de la fotografia.
  3. Batedora de mà Bamix, de la marca ESGE, presentada l’any 1955 a la fira de mostres de Hannover i que suposarà la primera formalització de l'arquetip d'aquest producte. © ESGE
  4. Mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, ideada per Javier Mariscal, l’any 1989, i posteriorment volumetritzada per l’estudi Trias-QuodDesign; el treball del qual generarà malestar al dissenyador valencià, en desacord amb l’ expressió i rigidesa del personatge resultant. A la fotografia apareix, en forma de clauer, a l’exposició “Pep Bonet & La Vulgaridad”: “Venga a ver mis últimosdiseños y a admirar algunosobjetos del mundo cotidiano que nos rodea” que tingué lloc a La Sala Vinçon, l’any 1992. © Manel Armengol
Pablo Neruda i Matilde Urrutia asseguts a la cadira Isla Negra, dissenyada per Germán Rodríguez Arias
30 de març 2020

Partitures de música visual

Santi Vilanova, professor de Creació digital del Grau de Disseny, i del postgrau en Curadoria, pràctiques creatives i espais temporals d’EINA, està realitzant un projecte de partitures de música visual que es pot seguir des del seu canal.

A partir d’un conjunt de regles de generació gràfica, basades en aleatorietat i probabilística, un software desenvolupat a mida proposa un seguit de composicions visuals, que es generen en temps real i que mai es repeteixen.

Aquestes partitures poden emmarcar-se dins la “tradició” de la notació musical gràfica que va prendre força entre els compositors del S.XX (John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mestres Quadreny, Gyorgi Ligetti…), i que permeté alliberar la música de la tonalitat, el compàs i la rigidesa dels pentagrames clàssics.

Gràcies a un motor de “sonificació” en temps real, els grafismes resultants son transformats en "música" mitjançant algoritmes de síntesi sonora.

Consulta les diferents peces realitzades per Santi Vilanova, creador i cofundador Playmodes Studio.

Partitures de música visual - Santi Vilanova
30 de març 2020

Dinamització artística de la superilla del Poblenou

Estudiants de 3r i 4t curs del Grau de Disseny, des de l’assignatura de Pràctiques Artístiques d’Intervenció, conduïda per Enric Font, estan desenvolupant propostes d’intervenció per la Superilla de la cruïlla Roc Boronat/Sancho de Ávila al districte del Poblenou de Barcelona.

Aquest projecte, realitzat en col·laboració amb Rebobinart, Plataforma d’Art, proposa explorar les possibilitats de les intervencions de caire artístic en l’espai del carrer. La finalitat és sensibilitzar la ciutadania dels beneficis de les superilles. El projecte assumeix el compromís de valorar la viabilitat per a què alguna o algunes de les propostes puguin ser finançades i realitzades.

Pel desenvolupament del projecte, els i les estudiants d’EINA tindrà una trobada virtual amb Carla Gimeno, comissària i project manager de Rebobinart i Margalef, artista que desenvolupa un projecte d’intervenció en els passos de zebra de la mateixa superilla. D’aquesta manera, es posa l’alumnat en contacte amb agents culturals i amb artistes que estan desenvolupant una proposta semblant a l’encàrrec rebut dins l’assignatura.

Les Superilles tenen com a objectiu dinamitzar els espais de la ciutat per a què siguin un punt de trobada, i a la vegada fomentin una ciutat més sostenible i lliure de contaminació i trànsit, estimulin els intercanvis socials i culturals i la participació ciutadana i promoguin la convivència, el civisme i la creació de sinèrgies entre els agents territorials.

Dinamització artística de la superilla del Poblenou
27 de març 2020

"Nonsa: espais urbans com a activadors de la intel·ligència espiritual", a càrrec de Claudia Ginesio

Nonsa: espais urbans com a activadors de la intel·ligència espiritual és el Treball Fi de Grau de Claudia Ginesio, tutoritzat per Octavi Rofes.


La paraula «Nonsa» es refereix a aquells espais urbans que funcionen com activadors de la Intel·ligència Espiritual. Es podria dir que són «esglésies que no saben que són esglésies». Que comparteixen la sensació de calma més enllà del discurs religiós. Espais que et connecten amb una part de tu mateix a la qual generalment et costa arribar.

L’estudi dels Nonsa es basa en deu punts, batejats com «Decàleg de l’Espirituabilitat»:

  1. Estructura de jardí tancat
  2. Fluïdesa arquitectònica
  3. Equilibri sensorial
  4. Dos accessos / dues sortides
  5. Presència d’aigua i presència de pedra
  6. Presència de flora i fauna
  7. Distorsió temporal
  8. Contrast i sorpresa
  9. Efecte secundari
  10. Distorsió de l’autoconsciència

S’han dissenyat una sèrie d’objectes que funcionen de la mateixa manera que els Nonsa, però en relació amb els actes de fer i de desfer. Es basen en el concepte d’open awarness. Aquests objectes tenen, a més, la qualitat de ser portables, la qual cosa facilita que sigui possible transportar l’experiència espiritual a pràcticament qualsevol lloc. Estan pensats a partir de les plantes d’una sèrie de Nonsa que he pogut identificar a Barcelona visualitzats des de la contra forma.

Nonsa: espais urbans com a activadors de la intel·ligència espiritual - Claudia Ginesio
25 de març 2020

"El canto del búho", a càrrec de Leo Kulisevsky

"El canto del búho" és el Treball Final de Leo Kulisevsky, del Màster en Disseny Gràfic d'EINA, tutoritzat per Martí Ferré.


Com parlar de la Guerra Civil espanyola a través d’imatges? Vaig partir d’aquesta pregunta per realitzar la publicació que vaig titular El canto del búho.

Intento conduir el lector cap a una experiència sensible inspirada, d’una banda, en la lectura de l’obra de George Orwell Homenatge a Catalunya —en la qual l’autor ens narra la seva estada a Barcelona durant la revolució de 1937 i els mesos que va passar al front d’Aragó durant la Guerra Civil— i també en la sèrie de fotografies de Jaume Serra, que mostren els llocs on van succeir alguns dels fets relacionats amb aquest treball i altres esdeveniments posteriors que s’emmarquen en la resistència guerrillera al franquisme, coneguda com a maquis.

En recórrer la publicació ens endinsem en una història que sorgeix de les escenes que denoten el dolor de la vida com l’absència, el dol, l’olor de la mort, els sons de les restes que queden en l’oblit i l’aire i la llum que es filtra entremig com a restes de la memòria.

El text i les imatges conjuguen passat i present, embolcallats en una aura de decadència plena de malenconia, que queda realçada pel blanc i negre de les imatges.

Al costat de la publicació, es troba la caixa que conté el llibre, amb l’interior folrat d’un mapa topogràfic dels Pirineus aragonesos. Allà va ser on va fer incursió el grup més nombrós dels maquis.

Creia necessari, també, recuperar un tema tan desconegut per a la nostra generació com és la Guerra Civil espanyola. Per aquest motiu, vaig realitzar també una sèrie de cartells on intento que l’espectador reflexioni sobre l’oblit d’aquella guerra i la necessitat, fins i tot present, de passar per un procés de dol que ens ha estat negat, en nom de la consigna de passar pàgina, la qual cosa ens ha conduït a convertir- nos en ignorants, amb el consegüent perill que això implica. El perill de repetir aquella tragèdia.

"El canto del búho" - Leo Kulisevsky
24 de març 2020

"matter", a càrrec de Julia Merino Portillo

matter és el Treball Fi de Grau de Julia Merino Portillo, tutoritzat per Pilar Gorriz i Laia Clos.

matter és un projecte personal que s'inspira en els objectes i la seva càrrega simbòlica. Aquest projecte es materialitza en forma de llibre-objecte, ja que d'aquesta manera arriba a un significat coherent amb el seu propi contingut. Es tracta de generar un artefacte que viurà els mateixos processos que els protagonistes d'aquesta publicació.

Classificant-los per temàtiques, vaig fotografiar a manera de catàleg tots els objectes personals que considero de valor incalculable i els vaig relacionar amb la RubbishTheory de Michael Thompson, la qual explica la disminució i destrucció del seu valor per a la creació d'un nou significat, convertint-los en objectes de valor infinit. Els objectes conformen un passat, un present i un futur a través de les accions i decisions que es prenen al llarg de la vida, és l'home el que es perllonga i hi sobreviu a través.

"matter" - Julia Merino Portillo
23 de març 2020

"The Plant" projecte editorial d'Isa Merino i Carol Montpart, exestudiants d’EINA

Isa Merino i Carol Montpart, exestudiants d’EINA, formen l’equip editorial de The Plant juntament amb Cris Merino. La revista, a més d’oferir continguts de manera senzilla i personal als amants de les plantes, els proporciona una mirada nova d’aquesta temàtica combinant-la amb les obres de persones creatives amb passió per la botànica.


Isa i Carol, us vau conèixer mentre estudiàveu disseny a EINA i després vau coincidir altra vegada a Folch Studio, com passeu d’aquesta relació a fundar The Plant ? Quins van ser els passos que vau seguir i quines les dificultats amb què us vau trobar?

Quan treballes en disseny editorial, participes en la creació de publicacions les idees de les quals ajudes a formalitzar i potenciar. Aquest procés et va encoratjant a crear la teva pròpia publicació, on transmetre allò que t’interessa, creant relacions de col·laboració amb gent amb qui tens moltes coses en comú o amb aquells a qui admires. Així doncs, un bon dia vam decidir llançar-nos-hi i vam començar el procés del que ara és The Plant Magazine. Pel que fa a dificultats, podríem destacar l’econòmica, ja que va ser i segueix sent un projecte de publicació i inversió personal. És difícil però alhora no estem limitades per la temàtica ni hem de complaure una tercera part involucrada.

La temàtica de la revista va tenir alguna cosa a veure amb el fet que decidissiu que els vostres continguts es publiquessin exclusivament en paper? Com ha canviat el format de la revista al llarg dels anys i quina n’és la causa?

Creiem en les peces editorials impreses, no té res a veure com perceps la materialitat d’allò imprès en un entorn digital. Pensar en la mida de la peça i com afecta el lector, seleccionar tipus de paper i tenir cura de la impressió per oferir un producte d’alta qualitat. Avui dia, es consumeix un altíssim nombre d’imatges i contingut digital d’una manera, de vegades, superficial. El fet d’aturar-se a llegir una publicació i mirar alguna cosa impresa tranquil·lament t’ajuda desaccelerar i a parar atenció al contingut prestant més atenció.

La passió per les plantes sembla el punt de trobada de diferents disciplines (poesia, moda, disseny, música, etc.), era aquesta la intenció inicial o ha anat evolucionant espontàniament?

Sí, aquesta va ser la idea original i ha anat evolucionant molt al llarg dels anys. Hem anat obrint les temàtiques cada vegada més i potser ens hem allunyat una mica d’allò que és purament botànic per explorar el món de la natura. Fa un parell d’anys hi va haver una explosió de contingut botànic a Pinterest i a altres xarxes socials que ens va fer reflexionar sobre què podríem oferir als nostres lectors que no puguin trobar en altres fonts de comunicació.

Quin és el criteri per escollir els col·laboradors i els temes de cada número?

Tot sorgeix d’una manera molt fluïda a les reunions. Hi ha una mica de tot; temes que treballem al llarg de mesos o fins i tot anys fins aconseguir-los, altres vegades els col·laboradors proposen un tema interessant i el treballem conjuntament, o fins i tot els nostres propis interessos. En funció d’alguns temes més troncals, treballem la resta del contingut per buscar un equilibri amb el qual estiguem satisfetes.

Hi ha algun algun canvi previst properament o cada número es defineix de manera orgànica durant el procés de creació?

Sí, cada número sorgeix d’una manera molt orgànica. Vam fer un redisseny fa gairebé dos anys i ara estem tancant el número 15, que sortirà al febrer. Per descomptat, sempre procurem introduir canvis i buscar noves maneres de presentar el número per aportar el factor sorpresa que creiem que el lector busca.

Finalment, ens podríeu dir com són les plantes que hi ha a casa vostra o a l’estudi?

A cal ferrer, ganivet de fusta! Crec que cada vegada en tenim menys, preferim tenir menys plantes perquè que tinguin més presència a la casa. El que de veritat ens agrada és sortir a l’exterior, gaudir de la natura salvatge i dels parcs o jardins.

Carol Montpart, Isa Merino i Cris Merino (The Plant)
20 de març 2020

Estudiants del Màster en Disseny d’Espais remodelen els espais de la Facultat de Biociències de la UAB

Crear uns espais més amigables, que fossin un punt de trobada de tota la comunitat d’estudiants, professorat i PAS de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Amb aquestes premisses l'alumnat del Màster en Disseny d’Espais ha projectat la remodelació dels espais de l'entrada sud d’aquest centre universitari. Un treball conjunt que han dut a terme amb la Direcció d’Arquitectura i Logística de la UAB i amb totes les consideracions dels propis estudiants de la facultat.

Després de la recerca, l’anàlisi i la projecció de diferents idees, la proposta ha estat implementada i la Facultat de Biociències de la UAB compta amb un nou espai dissenyat en funció de les demandes i necessitats de le spersones usuàries.

Aquest projecte recull la filosofia del Màster en Disseny d’Espais d’EINA. El programa se centra en l’experiència de l’usuari a través de l’aportació de coneixements perceptius, emotius i ambientals de l’espai, aplicats amb la formació tècnica específica per a la gestió i execució en obra.


Estudiants participants Eva Beser, Marcelo Burbano, Inés de Sivatte, Silvia Ibáñez, Elisabet Labori, Ana María Poveda, Andrea Pujol, Manoela Resek.

Projecte tutoritzat per Oriol Ventura, Albert Crispi, Jordi Peraferrer, Sara Coscarelli.

Estudiants del Màster en Disseny d’Espais remodelen els espais de la Facultat de Biociències de la UAB
19 de març 2020

"Centro experiencial de diseño de moda", a càrrec d'Helena Pérez

"Centro experiencial de diseño de moda" és el Treball Fi de Grau d'Helena Pérez, tutoritzat per Anna Bach i Sara Coscarelli.


L’objectiu del projecte, al Sanatori de Sant Just Desvern, és la creació d’un centre emissor de l’experiència comercial l’eix principal del qual és la moda, posant en valor el disseny espanyol i vinculant-hi el ciutadà, retornant-li una experiència comercial única més enllà de l’acte de comprar.

La intervenció ha de vestir l’espai. La seva materialitat ha de ser oposada i contrastada amb la preexistència i generar un joc en què apareguin equilibrats visualment.

El concepte de el projecte desglossa la intervenció en tres grups. El grup base, format pel conjunt arquitectònic on els elements responen a eixos ortogonals i creen una quadrícula perfecta en bloc rígid, opac i pesat.

El segon grup es considera funcional i necessari perquè el primer pugui ser habitable i configurat per al desenvolupament de les accions. Consta dels elements que ajuden a la base a configurar-se, a comunicar-se o aïllar-se. Tot i que en funció s’uneixen amb el primer grup, adopten la materialitat del tercer per distingir-se’n clarament. El tercer grup es considera un grup invasor totalment aliè al lloc que conquereix l’element permanent arquitectònic. En conseqüència, no s’hi assembla gens, ja que segueix formes orgàniques sinuoses i mòbils i les qualitats de lleugeresa i transparència.


"Centro experiencial de diseño de moda", a càrrec d'Helena Pérez
18 de març 2020

Confisign Fest 2020

Confisign Fest 2020 és un festival de creatius i creatives que acull a Instagram trobades en streaming per tal de donar a conèixer altres formes de fer i pensar des del món del disseny, l’art i l’artesania.

El projecte, plantejat com a una opció per “donar canya” a la imaginació durant aquests dies de confinament, s'inicia dimecres 18 de març, a partir de les 18h, amb Lyona Ivanova, enginyera de contes, directora de videoclips i il·lustradora.

Aquesta iniciativa neix d’EDIVI, un grup de centres d'ensenyament superior que col·laboren amb l’objectiu de fomentar l’educació en disseny per a la innovació social i la sostenibilitat a través del treball conjunt amb les comunitats ciutadanes i actors involucrats en les problemàtiques de cada cas.

Un grup estudiants d’EINA participen, junt amb alumnes d’altres escoles, en l’impuls de les activitats de Confisign Fest 2020.

Confisign Fest 2020
E I N A