EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Blog d’EINA. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

12 de maig 2020

Seleccionats i finalistes als Premis FAD 2020

Els Premis FAD, organitzats des de l'Arquin-FAD, han fet públics els projectes seleccionats i finalistes d'enguany, entre els que hi ha:

Máquinas de vivir. Flamenco y arquitectura en la ocupación y desocupación de espacios

Almacén. El lugar de los invisibles

12 de maig 2020

"Syndrome of the precative patient", a càrrec de Mayra Sánchez

Syndrome of the precative patient: design of a therapeutic device for the treatment of the precative és el Treball Fi de Grau de Mayra Sánchez, tutoritzat per Octavi Rofes.


Precatiu: conjunció de precarietat i creatiu

Gràcies a les pràctiques precatives dins les esferes creatives (món acadèmic, institucions, sector privat, autònoms) que sostenen el món d’avui en dia, és normal que els signes de la Síndrome apareguin amb freqüència. Els pacients que presentin la síndrome han de tenir una actitud activa envers el problema, ja que l'única manera de generar-la és creant una pausa conscient al seu entorn. Aquest projecte explora els límits de la precarietat contemporània dins de l'esfera creativa, sigui quina sigui, i de com el seu impacte en la societat com a entorn ha estat una de les causes en el creixent nombre de casos o brots de depressió i ansietat, en l'anomenada Age of Anxiety.

"Syndrome of the precative patient" - Mayra Sánchez
8 de maig 2020

"Hizki: Alfabet unicase basat en la grafia basca", a càrrec de Martín Odriozola

Hizki: Alfabet unicase basat en la grafia basca és el Treball Fi de Grau de Martín Odriozola, tutoritzat per Laia Clos i Pilar Górriz.


HIZKI és una tipografia unicase desenvolupada per l'alfabet llatí. Utilitzant els mitjans digitals, posar en context la grafia basca. El treball comença amb la investigació de l'origen i evolució de la grafia basca i el seu desenvolupament posterior. HIZKI experimenta amb l'origen de les làpides i els fasci del País Basc, centrant-se en aquelles talles que combinen la caixa alta i la baixa.

El projecte es formalitza mitjançant l'edició en glifs i el desenvolupament posterior de l'alfabet en una tipografia OpenType.

"Hizki: Alfabet unicase basat en la grafia basca", a càrrec de Martín Odriozola
6 de maig 2020

Cota Olea al postgrau d'Il·lustració per a publicacions infantils i juvenils

Cota Olea ha cursat el postgrau d'Il·lustració per a publicacions infantils i juvenils d'EINA.

Projectes destacats

Ricitos de oro i El culi de Calcuta van ser realitzats en el marc de el seminari "Libro de Texto", per al qual es va haver d’il·lustrar contes infantils, dirigits a diferents rangs d’edat, cadascun amb una complexitat narrativa diferent. D’aquesta manera, el primer conte era per a nens i nenes de 6 anys i el segon per a nens i nenes de 12 anys. La tècnica utilitzada en tots dos casos va ser digital.

Il·lustració per l’aforisme de l’escriptor Franz Kafka, «Una gàbia va anar a buscar un ocell», per al seminari "Revistas Infantiles", el públic objectiu del qual eren nens i nenes de 9 a 11 anys. El desafiament va consistir a utilitzar únicament dos colors a part del blanc. Tècnica utilitzada: digital.

L’autoretrat està fet amb tinta negra sobre paper i color digital.

Cota Olea
6 de maig 2020

"La mosca", de Gusti, llibre guardonat als premis LIJ ALIJA

IBBY Argentina ha publicat la llista de les obres guanyadores dels premis LIJ ALIJA.

Entre les obres guanyadores hi ha "La mosca", un títol, editat per l'editorial Calibroscopio, de Gusti, professor al postgrau d'Il·lustració per a publicacions infantils i juvenils.

"La mosca" - Gusti
6 de maig 2020

Generar nou material amb components leftover

Estudiants de l’assignatura de Projectes 6, guiada pel Max Enrich, han estat treballant, en època de pandèmia, en resoldre la premisa de generar un nou material amb components leftover (rebuig).

L'alumnat ha explorat les diferents característiques i propietats del material verge, experimentat amb elles per tal d’aconseguir-ne unes altres, i finalment poder dissenyar un producte final. Rebuig com cabell, tinta d’impresora, marro de cafè, porro, closques de musclos i retalls de tapisseria fan possible alguns d’aquests projectes.

Estudiants participants: Gerard Arbués, Claudia González, Erik Jiménez, Anaïs Llop, Marc Parés i Mireia Ruiz.

Woven Leek - Anaïs Llop
5 de maig 2020

"La vista i l’espai, (s)pace", a càrrec de Laura Ann Mendoza

La vista i l’espai, (s)pace és el Treball Fi de Grau de Laura Ann Mendoza, tutoritzat per Anna Bach i Sara Coscarelli.


Immersos en una societat saturada d'informació visual, víctimes i participants de la importància excesiva de l'estètica, hem perdut habilitats perceptuals i reduït els esforços per crear espais que ens permetin una experiència sensorial completa.

Com passa en altres camps, el disseny d'espais ha estat, doncs, malentès i jutjat; reduït a aspectes, que, tot i que acompanyin el propòsit del disseny en qüestió, no s’han de considerar l’objectiu principal (p. ex. decoració).

El compliment dels objectius fonamentals del disseny d'espais s'ha vist compromès. No, aquest disseny no ha de pretendre crear una imatge cridanera o atractiva per la vista, ha de ser responsable.

D'una banda, el concepte «espai», malgrat tractar-se d’un tema sobre el qual s’ha discutit molt al llarg de la història en molts camps, i sense la intenció de trobar una definició universal (conscient de la dificultat de la tasca que això comportaria), s'entén aquí com la realitat física sensible en la qual convivim i amb la qual ens relacionem constantment. Un concepte que no té significat si no involucra l'ésser humà.

D'altra banda, el disseny, sent igualment difícil de definir, pot significar una gran varietat d'aportacions: es pot deure a necessitats, qüestionar situacions, reivindicar valors, explicar, ensenyar i mostrar. Tenint en compte, una vegada més, que sense un usuari no existeix.

Per tot això és necessària una reflexió que discorri cap a una revaloració de la sensorialitat que pertany, de manera intrínseca, al disseny d'un espai.

"La vista i l’espai, (s)pace" - Laura Ann Mendoza
4 de maig 2020

EINA participa a la Setmana d’Arquitectura

Amb motiu dels Premis Habitàcola 2020, estudiants de 3r del Grau de Disseny d’EINA, des de l’assignatura de Projectes d’Espais 6, tutoritzada per Miquel Espinet i Raúl Oliva, han realitzat un conjunt de reflexions, crítiques i propostes sobre l’ús de l’espai de les platges.

El conjunt de projectes es presenta a la Setmana d’Arquitectura 2020 amb el títol “EINA a Habitàcola”. La Setmana d’Arquitectura, que tindrà lloc del 7 al 17 de maig, és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Mies van der Rohe, en col·laboració amb Barcelona Building Construmat i ArquinFAD.

En aquesta edició, la Setmana d’Arquitectura es desenvoluparà íntegrament online. Els diferents treballs realitzats per estudiants del Grau de Disseny es publicaran diàriament al canal d’Instagram i de Vimeo d’EINA seguint aquest calendari:

  • Dijous 7
    Presentació del projecte a càrrec de Raúl Oliva.
    MIGRATIO - Unidades de atención al migrante, projecte de Martí Delclòs, Paola Manonelles, Sofía Ryabokon i Irene Terrón.

  • Divendres 8
    disperso..., projecte d’Alba Casas, Paula Roca i Marina Salvador.

  • Dissabte 9
    POSIDÒNIA PATH, projecte d’Eudald Jubany, Clàudia Navio i Mireia Valls.

  • Dilluns 11
    DUNES VEGETALS, projecte de Marina Marques, Júlia Piñada i Ana Romero.

  • Dimarts 12
    EASYBAG, projecte de Toni Grabulosa, Nuria Roca i Àlex Vila.

  • Dimecres 13
    Habitar el mur de la platja, projecte de Natàlia Brustenga, Judit Simó i Carla Soler.

  • Dijous 14
    Origen, projecte d’Oumaima Harrak, Anna Mas i Yingxin Zhu.

  • Divendres 15
    Habitar l’inhabitable, projecte d’Albert Alcoberro, Nuria Carrascal i Oriol Pinell.


Els diversos projectes realitzats parteixen d’un treball d’anàlisi de l’estat i la gestió espacial de les platges del territori a fi de detectar els desajustos entre les necessitats, els serveis i les formalitzacions actuals.

El detallat procés de recerca realitzat per estudiants d’EINA ha tingut present una visió panoràmica del disseny, tot incidint en la identitat de les pròpies platges i de la ciutat, i en la funcionalitat dels elements d’ús públic que es troben en aquests espais.

El resultat d’aquesta investigació és un conjunt de vuit projectes que organitzen usos flexibles del territori i, a la vegada, promouen la conscienciació social i la seguretat que aquests espais han d’aportar al conjunt de la societat.

Un altre leitmotiv present en l’execució d’alguns dels projectes ha estat la degradació natural que pateix avui en dia el nostre litoral per motius turístics i climatològics i com, gràcies al disseny, es pot potenciar la re-naturalització, el creixement i el desenvolupament de la biodiversitat en aquests espais.

EINA participa a la Setmana d’Arquitectura
4 de maig 2020

El salvatge : homenatge a "L'infant salvatge" de François Truffaut

El salvatge baixant per les escales

La pel·lícula L'enfant sauvage (1970) de François Truffaut serveix d’inspiració per desenvolupar una acció en el marc de les classes de Comunicació impartides per Xavier Olivé on, l’estudiant Cesc Serrat, interpreta el “Salvatge”, mentre que la resta d’estudiants han d’interactuar amb ell per ajudar-lo, tot experimentant amb el fet comunicatiu en un context performatiu.

Els estudiants descobreixen al salvatge

La classe de Comunicació és interrompuda per crits, els alumnes surten de l'aula i es troben el “Salvatge” encadenat a la barana de l'escala de caragol de l'edifici.

el salvatge enfilat a una finestra i el salvatge agafat a la barana

El “Salvatge” només es pot comunicar amb uns pocs sentits com el tacte i l'olfacte, i mitjançant crits, però sense poder articular paraules.

el salvatge intentant comunicar-se

En aquest context, la resta d’estudiants es troben amb un primer repte: cal trobar la manera d'establir un nou llenguatge per poder comunicar-se amb ell.

el salvatge intentant alliberar-se

Per tranquil·litzar-lo, se li podia oferir pa i aigua.

el salvatge intentant alliberar-se

Un segon repte que es planteja és com poder alliberar-lo?

Detall del cadenat
Doncs la clau del cadenat s'havia perdut.

Un estudiant talla el cadenat amb una serra de mà i Detall dels peus del salvatge una vegada alliberat

Finalment, el Salvatge és alliberat.

L’acció El salvatge és un homenatge a la pel·lícula L'enfant sauvage (1970) de François Truffaut, la qual narra la història basada en fets reals, d’un nen salvatge capturat en un bosc francès i reclòs en un institut d’investigació on, de viure com un animal lliure, passa a convertir-se en un ésser rebutjat, maltractat i vist com a un fenomen inhumà. Només el doctor Itard farà tot el possible per fer d’ell un ésser civilitzat però, tot i això, el nen es troba perdut entre el desig per recuperar la seva vida anterior i la seva nova vida al costat del seu nou protector.

Accions com les proposades per Xavier Olivé i altres docents d’EINA, en les quals es promovia l’aprenentatge de coneixements i habilitats artístiques mitjançant alternatives metodològiques a la classe magistral i a les activitats pràctiques convencionals, tot fomentant la participació directa de l’estudiant, van esdevenir propostes pioneres en l’àmbit de la innovació docent.


Fitxa tècnica

  • Data: 1974.
  • Lloc: Casa Manuel Dolcet, primera seu d’EINA.
  • Idea: Acció de Xavier Olivé.
  • Participants: Cesc Serrat interpreta al Salvatge, amb la participació dels alumnes de la Classe de Comunicació del curs 1974-1975.

Text: Rubén Alcaraz i Xavier Olivé.

30 d'abril 2020

Beques per a estudiants de nou accés al Grau de Disseny

La Fundació EINA convoca cada any les Beques de Nou Accés per al Grau de Disseny amb la intenció d’estimular la vocació i l’excel·lència en el camp del disseny.

Les beques estan obertes a tots aquells estudiants que hagin acabat el batxillerat, en qualsevol de les seves modalitats, i també als alumnes que hagin finalitzat un cicle formatiu de grau superior en qualsevol de les seves modalitats relacionades amb disseny.

Aquests ajuts permeten els alumnes obtenir un 50% de descompte en el preu del crèdit durant els quatre cursos del Grau de Disseny, que representa un finançament d’un global de més de 16.000 euros per estudiant.

La convocatòria de les Beques de Nou Accés està oberta de l'1 de maig al 15 de juny de 2020.

Consultar les bases de les beques de nou accés

Beques per a estudiants de nou accés per al curs 2020-2021
30 d'abril 2020

Taller de “Resilience Thinking Design” amb Rafael de Balanzó

Rafael de Balanzó, dissenyador urbà i professor del Màster de Social Practice de la City University de Nova York, ha impartit un taller de Resilience Thinking Design en el marc del Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny d'EINA. L'objectiu del taller ha estat introduir l'alumnat en el pensament resilient i facilitar eines per a aprendre a enfrontar-se als desafiaments existents i als futurs, en un context actual de gran complexitat.

El disseny resilient prové de la ciència de la complexitat i de la sostenibilitat (1). Permet analitzar, comprendre i actuar davant canvis sistèmics, com el canvi climàtic, la justícia social o les crisis econòmiques, permetent l'estudi de les dinàmiques de les xarxes de sistemes complexos, tal com un territori, una disciplina, una institució, una comunitat, un espai natural o fins i tot el nostre planeta terra. La metàfora de la resiliència està basada en el cicle adaptatiu (2) que permet superar el pensament lineal i fragmentari (problema --> solució) cap a un pensament complex i holístic. Es tenen en compte els conceptes de la multidisciplinarietat i la governança múltiple, mitjançant la introducció de diferents nivells de la complexitat en l'anàlisi i la prospecció, influenciada per processos de revolta i estabilització –anomenat panarquia (3)–, amb la mateixa etimologia que la paraula pandèmia (“ens afecta a tots”).

En el taller, els i les participants van triar etiquetes per a la difusió dels projectes, tal com #resilientthinkingdesign (Fayna Nieves Ramos), #adaptivecycle (Carmen Montiel Cervantes) o #infiniteresilience (María Antonia Gaviria Hernández).

Les preguntes de partida per iniciar el taller, en plena crisi de confinament mundial del Covid-19 a l'abril de 2020, per a la prospecció d'idees i accions emergents, van ser les següents:

  • Quines són les causes del procés de destrucció creativa a causa de la crisi del Covid-19 i com afecta a la disciplina del disseny?
  • Quina és la naturalesa d'aquest procés de destrucció creativa?
  • Quins són els futurs processos de reorganització a partir de la metàfora del disseny resilient per aprendre a preparar-se per a les futures crisis sistèmiques?



Taller de “Resilience Thinking Design” amb Rafael de Balanzó
28 d'abril 2020

"En un ai: habitar, aparèixer i desaparèixer en les ciutats", a càrrec d'Eva Beser

En un ai: habitar, aparèixer i desaparèixer en les ciutats és el Treball Fi de Màster d'Eva Beser, al màster en Disseny d’espais.


El projecte revisa el concepte de ciutat i estableix un pont entre el context actual i la ciutat utòpica plantejada per l’artista Constant Nieuwenhuysen la seva obra La nova Babilònia (1956-1974).

La proposta parteix d’un sistema ja existent d’un espai muntable, desmuntable i modular. L’objectiu és dotar l’habitacle de flexibilitat i autosuficiència, adaptant-lo a l’entorn urbà, oferint una alternativa al nomadisme contemporani: un habitacle flexible que ens permeti estar en trànsit, adaptant-nos a les circumstàncies de cada instant dins les ciutats contemporànies i dins la seva arquitectura sedentària.

El títol significa «instantàniament», i fa referència a com aquest habitacle apareix i desapareix de manera ràpida i no-permanent a les ciutats, i la facilitat de transformació del seu interior.

En un ai: habitar, aparèixer i desaparèixer en les ciutats - Eva Beser
28 d'abril 2020

"SISTEMA: Tres Tazas", a càrrec de Rodrigo Chamizo Alberro

SISTEMA: Tres Tazas és el Treball Fi de Grau de Rodrigo Chamizo Alberro, tutoritzat per Jordi Esteve i Oriol Ventura.


A partir d'un estudi de material, procés i forma vaig desenvolupar una família de tres tasses de gres. Va ser observant el collage amb barbotina, un mètode de producció ceràmic que permet generar un cos de producció homogeni, sistematitzat i escalable, que va sorgir la pregunta: és possible obtenir peces diferents a partir d'un mateix motlle?

Així doncs, SISTEMA és el resultat d'aquesta recerca personal per optimitzar i simplificar processos productius; tres tasses de diferents mides que provenen del mateix motlle.

"SISTEMA: Tres Tazas", a càrrec de Rodrigo Chamizo Alberro
28 d'abril 2020

Col·laboració amb La Maleta de Portbou, Camila Berazain

Camila Berazain, estudiant del postgrau en Il·lustració creativa i tècniques de comunicació visual ha il·lustrat l'article "La gran confrontació filosòfica" a la revista La Maleta de Portbou número 41, edició maig/juny de 2020.

Col·laboració amb La Maleta de Portbou, Camila Berazain
28 d'abril 2020

Carta del President de la Fundació EINA

Benvolguts amics, estudiants, professors i personal d’EINA,

Espero que us trobeu bé, vosaltres i les vostres famílies. I si algú de vosaltres ha sofert la pèrdua d’algun familiar o conegut, li voldria expressar el meu sincer condol i la meva estima.

Us vull agrair a tots l’esforç que esteu fent per fer possible la continuïtat de l’activitat acadèmica, a pesar de les dificultats enormes d’aquesta situació excepcional. Amb la contribució de tots vosaltres, gràcies a la vostra flexibilitat i capacitat d’adaptació, s’han pogut organitzar els estudis no presencials amb un èxit més que notable. Encara és d’hora per saber com evolucionarà el curs de la pandèmia i quines seran les directrius en relació al confinament i la posterior tornada a un cert nivell de normalitat. Encara és d’hora, doncs, per avaluar l’abast d’aquest èxit i saber quin nivell de valor global podem donar a aquest curs i, en especial, com finalitzar-lo a satisfacció de tothom i amb el menor perjudici possible.

Farem com fins ara, i al curs dels esdeveniments anirem adaptant-nos de la millor manera possible a les necessitats de tots vosaltres i a la nostra responsabilitat que és fer funcionar EINA, garantint la màxima qualitat i rigor en l’exercici de la nostra missió.

Aquest havia de ser un any de renovació del projecte EINA. El Covid-19 ha impedit que ho hagi estat plenament i, sobretot, ha impedit que ho poguéssim fer en presència de tots plegats. No obstant, liderats per l’equip de Direcció, Pau de Solà-Morales, Ramon Parramon i Manuel Cirauqui, estem immersos en una transformació dels estudis d’un ampli abast, en els conceptes, en la forma i en l’organització. En aquest sentit, és pertinent assenyalar la posada en marxa d’Eina/Idea. Es va presentar a Barra de Ferro poc abans del confinament i no s’ha pogut desenvolupar en la manera i en els terminis que havíem imaginat. Però ho ha fet a través dels canals digitals i ha demostrat l’enorme potencial que pot arribar a tenir també en aquests àmbits. Eina/idea és una plataforma per a la reflexió estètica i el coneixement i és l'avantguarda d’aquesta voluntat de transformació que deia d’aquests estudis. Eina/Idea és l’instrument estratègic per a l’acceleració d’aquesta transformació.

També amb la mirada posada en la renovació, disposem d’uns nous espais situats molt a prop de la casa Sentmenat, la seu actual, i al costat de la casa Manuel Dolcet, que va ser la primera seu d’EINA. La casa del carrer Bosc no sabem quan podrà ser condicionada però l’hem d’anar ocupant al llarg del curs vinent.

EINA va ser fundada l’any 1967. Als 27 anys d’aquella primera inauguració, l’Escola es va traslladar a la Casa Sentmenat i va començar una nova etapa. L’any vinent, a l’inici del curs acadèmic 2021-22, farà 27 anys d’aquella segona inauguració i d’aquella segona etapa. És, doncs, el moment d’una tercera etapa, d’una veritable “refundació” d’EINA.

Ha arribat el moment de tornar a pensar perquè som el que som i com hem de respondre al món en que vivim, en el més immediat quan sortim d’aquest malson, i en el que es veu amenaçat per la seva mateixa supervivència. Els que formem EINA estem compromesos en fer-lo millor. De la manera que ho sabem fer: pensant, creant, dissenyant; formant idea i fent; amb imaginació i actuant.

Som hereus d’una tradició important. EINA va ser fundada en condicions difícils en els anys de la dictadura i, no obstant, es va constituir en un referent de la cultura i el pensament crític sobre les arts i el disseny al nostre País. L’Escola ha format un gran nombre dels millors artistes i dissenyadors i per l’Escola han passat els millors professors i intel·lectuals espanyols i internacionals. Disposem de les eines per tornar a ser aquest referent i en tenim la voluntat. En nom del Patronat d’EINA em comprometo a posar les condicions necessàries per a aquesta tercera i nova “refundació”. Estic segur que tots els que formem la Comunitat EINA sabrem estar a l’alçada dels reptes que tenim per endavant.

Ara, però, toca enfrontar la situació creada per la pandèmia. Cuidem-nos i mirem de sortir-ne de la millor manera. Som conscients de la nostra responsabilitat i us podem dir que farem tot el que estigui en les nostres mans per disminuir els danys que l’estat d’emergència pugui provocar ara i després, tant individual com col·lectivament. Cap persona de les que formem EINA s’ha de sentir sola o abandonada en aquest moment: sigui quin sigui el seu problema, ha de saber que serà escoltada i, en el que es pugui fer, es farà per trobar-li una solució.

Els meus millors desitjos per a tots vosaltres i les vostres famílies. Molt ànim i una forta abraçada.


Miquel Molins i Nubiola
President de la Fundació EINA
Barcelona, 28 d’abril de 2020

E I N A