EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Blog d’EINA. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

27 d'abril 2020

Paula Terra, finalista als premis C-IDEA Design Award 2019-2020

Paula Terra, amb el seu Treball Final del Grau de Disseny Dröp, simplifica la diabetis, ha quedat finalista als premis C-IDEA Design Award 2019-2020, competició internacional d'estudiants no professionals que reuneix etreballs de tot el món en diferents categories de disseny.

En aquesta edició dels premis C-IDEA Design Award la participació ha sigut de 1.783 presentacions, de 37 països. 100 d’aquests projectes han estat seleccionats per a la fase final. Els criteris de selecció han estat “la perspectiva internacional i el pensament múltiple transversal i el potencial pel desenvolupament futur del disseny i el seu valor comercial”.

Dröp, simplifica la diabetis és un conjunt de tres productes (un wearable, una aplicació mòbil i un injector d’insulina) que permet gestionar aquesta malaltia de forma senzilla, agradable i propera a l’usuari ja que redueix i optimitza tant
 els procediments com els dispositius necessaris per seguir un tractament adequat.


El TFG de Paula Terra també ha estat guardonat amb els següents premis:

  • Runner-Up for A’Design Award. Honorable mention. Scientific Instruments, Medical Devices and Research Equipment Design (2019).
  • Platinum in Industrial and Life Science Design/Medical/Scientific Machinery. European Product Design Awards (2019).
Dröp - Paula Terra
24 d'abril 2020

"No som Déus", a càrrec de Karla Cuba

No som Déus és el Treball Fi de Grau d'Karla Cuba, tutoritzat per Artur Muñoz.


Per què els humans, sent els animals més intel·ligents, destrossem el planeta i, en canvi, la resta d’animals del món, suposadament més «ximples», no?

Aquesta va ser la pregunta de partida que em vaig plantejar per iniciar aquest projecte. Els éssers humans hem viscut en una evolució constant. S’ha descobert que en el procés evolutiu del genoma humà actual, l’Homo sapiens comparteix gairebé el 99% dels gens amb el ximpanzé i el bonobo. Actualment, aquestes dues espècies antecessores, es troben en perill d’extinció, com també la majoria d’animals salvatges i exòtics del planeta. Però, en quin moment vam arribar a ser els governants d’aquest món?

Aquest projecte de denúncia n’explica el perquè, partint de la idea que les persones tenim la tendència de posar-nos en situacions límit amb el món que ens envolta per culpa del nostre comportament antropocèntric i consumista. D’aquesta manera, plantejant una situació real on la humanitat es veu incapaç de canviar de manera total i radical, s’analitzen certs problemes com són el sistema capitalista, però també altres aspectes com: la nostra imaginació, la nostra creativitat i les nostres activitats, que són en realitat, la causa de tots els problemes globals que patim.

Així que, finalment, aquest projecte d’investigació explica de manera breu i resumida l’evolució destructiva encarada al medi ambient que hem creat els éssers humans des de la nostra existència fins a l’actualitat a partir d’una animació en 2D, que és una adaptació del llibre Sàpiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari.

Fins a quin punt estem disposats a sacrificar el planeta per la nostra comoditat?

No som Déus - Karla Cuba
22 d'abril 2020

PRINT.ed 6, fira de publicacions singulars

PRINTed


PRINT.ed#6 és una fira de publicacions singulars on es convida a especular sobre el llibre en el seu sentit més ampli. Aquesta mostra anual de treballs d'edició és una iniciativa sorgida de l'entorn acadèmic per generar vincles entre diversos centres educatius d'arreu del món i ser un lloc de trobada per a la creació en impressió, edició i disseny.

Què hi ha en un llibre? Què en fem d'un llibre? I què fa el llibre? Com i quan s'acaba? Qui està en el llibre? I què hi queda fora? i, sobretot, què vol dir fer un llibre?

Les circumstàncies excepcionals del moment fan de la sisena edició del PRINT.ed tingui un caràcter també excepcional i tingui lloc a través de les xarxes socials, una oportunitat per fer ampliar el sentit de la participació i generar noves formes d'intercanvi.

Aquest any, el PRINT.ed arriba a la seva sisena edició es transforma en una fira virtual en la qual hi tenen veu les institucions i participants que han estat presents a les edicions anteriors, a més de nous col·laboradors. La fira tindrà una durada d'una setmana, i la inauguració és el 23 d'abril per mantenir la vinculació amb la celebració de Sant Jordi, dia de llibre.

La ubicació és a EINA, Espai Cultural Barra de Ferro però no, com és habitual, a la sala d'exposicions del taller de creació gràfica, sinó al seu plataforma virtual @einabarradeferro, així com a l'Instagram de PRINT.ed#6.

En @einabarradeferro, jugant amb el concepte de no jutjar un llibre mai per la portada, es presenten petits talls de veu, introduccions o teasers audiovisuals dels llibres. Però els llibres en si estaran presents a @printedeina amb una descripció i diferent imatges del llibre. El format de la fira vol jugar així amb l'espai-temps de la lectura i la intangibilitat d'uns llibres que en la major part incorporen el paper o el suport amb l'espai-temps de una lectura física.


Aquest any hi participen:

Print.ed 6, fira de publicacions singulars
22 d'abril 2020

"Velado" i "451, literatura en llamas", a càrrec de Marc Villalba

451, literatura en llamas i Velado són els treballs fi de postgrau de Marc Villalba, al postgrau en Fotografia i disseny editorial.


Marc Villalba 451, literatura en llamas

Moltes persones consideren que cremar llibres és una cosa ofensiva per diferents raons: per a alguns, és una forma de censura que els líders polítics o religiosos apliquen contra aquells que s’oposen a les seves idees. Per a d’altres, cremar llibres públicament significa publicitat gratuïta, l’efecte de la qual és atreure l’atenció cap a llibres que d’una altra manera podrien no haver-se conegut tan àmpliament. És per això que algunes autoritats prefereixen la destrucció privada de llibres.

No obstant això, existeix una pràctica diferent, encara que molt minoritària, de cremar llibres que s’entén com un acte privat i individual d’amor per la literatura. A diferència de la crema com a censura i repressió cultural, aquests altres cremadors de llibres no pretenen eliminar totes les còpies del mateix llibre per evitar que algú altre el llegeixin, sinó que executen certes còpies concretes com un acte de purga de la seva biblioteca, una declaració d’amor a la resta de còpies.

451, literatura en llamas és una revista literària que parla sobre obres perseguides, autors prohibits i llibres que s’han considerat subversius al llarg del temps. També és un espai on la narrativa actual, la visió crítica i la defensa de la cultura com a eina per a la formació de ments crítiques serveixen com a punt de partida per parlar de literatura amb aquelles persones que els apassiona.

La revista 451 va néixer amb la intenció de salvar del foc allò que mai d’haver estat cremat amb la determinació d’enfrontar-se a aquells que creuen que el foc pot silenciar la cultura o eliminar allò que és subversiu. 451 és la publicació feta per aquells que estimen la literatura per a aquells que cremen per ella.

Els objectius principals d’aquest projecte editorial són: determinar la línia editorial, utilitzant part del contingut d’una publicació existent i adaptant-lo; determinar els aspectes més rellevants en la direcció d’art i l’estructura de cada secció de la revista i obtenir un layout per a aplicar-lo a la creació d’una publicació periòdica, amb estructures fixes i variables.


Marc Villalba Velado

Velado (adj.); que està cobert amb un vel, ocult. Esborrat, totalment o parcial, de la imatge del negatiu d’una fotografia per excés de llum.

Que sona de forma apagada, tènue o amb poca sonoritat. Que oculta o dissimula una cosa negativa. Tèrbol, ennuvolat, opac, ombrívol, borrós, tapat.

De velar; custodiar, cuidar amb cura. Igual que latente, existeix, però està ocult i amagat. Sensació o dolor constant, encara que no sigui aguda o punyent.

El treball fotogràfic Velado reuneix algunes de les coses que el meu pare va anar guardant, en capses de paper fotogràfic, durant els anys en què va treballar de dissenyador gràfic en una agència de publicitat. Tots aquests objectes (dibuixos, negatius, esbossos, fotografies, etc.), trobats temps després que ell morís, d’alguna manera segueixen fent-lo present. Trobar aquestes capses va constituir el punt de partida d’aquest projecte. Les fotografies que van sorgir després, com a resposta a aquesta presència, completen la història parlant de la seva absència tal com jo la visc. Presència i absència construeixen, així, un relat allunyat del discurs racional, per parlar des de la intuïció i la metàfora. Totes dues dialoguen aprofundint en conceptes tan universals com la pèrdua, el record, el pas de el temps o l’acceptació.

Per a la formalització del llibre, es va treballar en tot moment en la construcció d’un llibre-objecte que oferís la possibilitat d’obtenir diferents lectures. L’enquadernació permet encarar-lo com un únic volum o com dues peces enllaçades, l’una al costat de l’altra. Durant l’edició, es van disposar imatges perquè apareguessin en totes dues parts de el llibre un cop desplegat, oferint una guia per al lector que volgués seguir el relat tal com va ser concebut. Obviar aquest recurs ofereix la possibilitat de fer una lectura aleatòria, generant així noves interpretacions.

Projecte finalista del Fiebre Dummy Award 2019, dins del Fiebre Photobook Festival.

451, literatura en llamas - Marc Villalba
21 d'abril 2020

Carta oberta de la direcció a la comunitat EINA

Des del 13 de març estem confinats i l’escola presencialment tancada. Des d’aleshores, alumnes, professors i personal de l’Escola EINA manteniu l'activitat docent i la qualitat de l’aprenentatge en la mesura del possible, amb la voluntat de seguir i no parar res. Aquest és i ha estat el nostre objectiu, i així ens ho han indicat en tot moment les autoritats i la UAB. Alumnes, personal i professors treballem des de casa, amb els mitjans particulars (el que cadascú té a casa), amb mancances evidents i un sobreesforç considerable. Cal entendre que les dificultats causades per aquesta situació ens afecten a tots per igual, sotmesos com estem a les mateixes privacions i limitacions que la resta de la població: persones i nens a càrrec, espais reduïts, manca de material, problemes de salut, complicacions econòmiques, i altres inconvenients derivats.

Puc assegurar que els professors i personal esteu donant el 200% per garantir el bon funcionament de l’escola i els ho volem agrair molt especialment. També sabem -per vosaltres mateixos- que els alumnes de l’escola esteu tenint una paciència infinita i una actitud molt positiva, tot i que a vegades pugeu sentir angoixa per manca d’informació o per creure que els vostres projectes de futur s’estan escapçant. També us ho volem agrair i, sobretot, transmetre la tranquil·litat que farem tot el que calgui per a que el curs actual avanci i acabi satisfactòriament per a tothom.

En aquest sentit, no voldríem que la frustració generada per l’ excessiva i obligada durada del confinament, i les incomoditats derivades de la situació personal i anímica de cadascú derivessin en una sensació de desànim i derrota.

El disseny és una manera de veure el món, una actitud per convertir reptes en solucions. Aquesta és la missió d’EINA, els nostres estudiants ens heu escollit per convertir la vostra vocació en professió, i això és precisament el que estem fent entre tots. L’educació és un procés d’acumulació lent i progressiu, especialment en els àmbits on l’experiència i la pràctica són tant importants com els coneixements. Malgrat les incomoditats, aquesta situació de dificultat no perjudicarà el nostre aprenentatge perquè cada dia estem qüestionant, replantejant, transformant, treballant per resoldre reptes. En definitiva, dissenyant! El moment actual ens obliga a alterar la nostra quotidianitat tranquil·la, però també ens inspira i ens motiva a canviar. Aquesta experiència ens donarà més que no pas ens prendrà. Quan tot acabi (perquè acabarà, ben aviat), serem els dissenyadors que volíem ser, i tots haurem après algunes coses noves pel camí.

L'educació és un servei de gran valor afegit, executat i impartit per professionals qualificats. En aquests moments EINA manté la docència online impartida per un centenar de professors que donen servei a cinc cents estudiants.

Recolzem ara i en el futur els nostres estudiants i les seves famílies en tot el que puguem, anticipant i detectant les dificultats (tecnològiques, anímiques, però especialment econòmiques) que els nostres alumnes poden tenir. Des del Patronat de la Fundació s'estan estudiant un paquet de mesures de finançament extraordinari per ajudar de manera personalitzada les famílies i estudiants amb dificultats, incloent un fons d’emergència econòmic i facilitats concretes de pagament de la matrícula. La formació i la continuïtat de l’aprenentatge és ara la nostre prioritat. No deixarem ningú a fora!

I, per a fer-ho, necessitem el recolzament de tota la nostra comunitat per a mantenir EINA en peu, mitigant el malestar i les frustracions, i compartint les experiències docents més complexes que fins ara hem viscut. Tenim un pla i anirem fent els ajustos necessaris per a mantenir-ho tot al seu lloc, encara que tot sigui, de fet, diferent.

El repte és gran i la incertesa pertorbadora. Estem tots treballant per a reconduir la situació. L’aturada durarà uns mesos, potser una mica més; tot i així, aquest període és poc significatiu en el marc d’una professió de molts anys de durada.

Els nostres canals de comunicació (delegats, coordinació, secretaria, direcció) han estat i estan sempre oberts per a tots els suggeriments i comentaris que vulgueu fer.

Moltes gràcies per l’esforç i esperem veure’ns ben aviat als jardins i al palau de Sentmenat. Us ben asseguro que en tenim moltes ganes!


Pau de Solà-Morales, Director
Ramon Parramon, Sotsdirector
Manuel Cirauqui, Eina / Idea

21 d'abril 2020

"Desinstalación sonora", a càrrec d'Ines Lorenceau Raig

Desinstalación sonora és el Treball Fi de Grau d'Ines Lorenceau Raig, tutoritzat per Octavi Rofes.


El llenguatge sonor enfront de l'omnipresència del visual.

Per què parlem de llenguatge sonor i no simplement de so? Escoltar no està únicament associat a la recepció d'ones per l'oïda, sinó a l'acte de comprendre, i comprendre consisteix a enfrontar-se amb allò inconfortable i inusual, però precisament això queda desactivat quan el so s'instrumentalitza.

Instrumentalitzar no és només escollir unes determinades tecnologies de producció i difusió del so sinó és, sobretot, el resultat d'una actitud utilitària que ens ho fa percebre tot com un recurs possible per ser explotat. Proposo, en canvi, una desinstal·lació sonora.

La pràctica de la desinstal·lació com a desinstrumentalització del so sorgeix des de l’estímul del pensament ecològic. La nostra percepció de la natura presenta una gran contradicció: d'una banda, la mistifiquem i la conservem i, de l'altra, l’explotem de manera radical. Davant d'aquesta contradicció, autors com Timothy Morton proposen desfer-nos del concepte de natura. Rebutjar la idea de natura com un element que ens és distant i que, a causa d'aquesta distància, podem visitar, explotar, gestionar i, fins i tot, conservar. Si eliminem la idea de natura, passem a formar part, juntament amb tot tipus d'ens, d'una mateixa malla. Tornant al so, la desinstrumentalització evita recrear tant un entorn natural mimetitzat, la bombolla del soundscaping, com l'ús de la tecnologia per intervenir una manera d'escoltar que reforça la distància.

Com arribem a una distància entre allò que és massa llunyà i allò que és massa proper? Segons Gilles Clément, hi ha un punt intermig: el tercer paisatge, una parcel·la abandonada, prèviament explotada. L'absència d'impacte humà durant un temps permet el ressorgiment d'una diversitat d'espècies, molt propera a l'espai on es crea. La distància de l'humà deixa el marge suficient per crear una forma de coexistència amb l'entorn. La desinstal·lació és un tercer paisatge sonor.

Desinstalación sonora - Ines Lorenceau Raig
20 d'abril 2020

Open Week Màsters i Postgraus 2020-2021

Les Open Week es realitzaran, en format online, del 27 d’abril al 8 de maig.

Es podran consultar tots els programes de màsters i postgraus i, en diferent dates, es podrà parlar directament amb els i les coordinadores:

Dilluns 27 d'abril

Dimarts 28 d'abril

Dimecres 29 d'abril

Dijous 30 d'abril

Dilluns 4 de maig

Dimarts 5 de maig

Dimecres 6 de maig

Dijous 7 de maig

Divendres 8 de maig

Open Week Màsters i Postgraus 2020-2021
20 d'abril 2020

Reconduir els conceptes i processos a partir dels canvis contextuals. Projectes amb Fanny Basanta

L’alumnat de Projectes 2, de la menció de disseny de producte, de 1r curs del grau de Disseny, està realitzant, amb la tutorització de Fanny Basanta, un projecte d’experimentació amb materials i procesos en l’àmbit de l’alimentació.

L’objectiu ha estat dissenyar un estri/objecte que es pogués posar a proba durant la Jornada de Portes Obertes d’EINA i que tingués a veure amb l’alimentació, aprofitant la ja tradicional paella que es prepara aquell dia.

La situació de confinament ha fet que el projecte s’hagi adaptat:

  • No poder sortir a comprar materials ha fet que s’hagin hagut d’aprofitar aquells que ja es tenien a casa, obligant a reconduir el projecte de manera més efectiva. El material condiciona i millora la proposta que es tenia inicialment en ment.

  • La dificultat per adquirir materials ha permès realitzar una recerca de receptes i experiments per generar el material des de zero, fet que ha donat peu a trobar maneres de fabricar-lo a partir de residus o aliments, fent que tant la proposta, el procés com el resultat siguin més sostenibles.

  • S’ha pogut experimentar en diferents maneres de representació d’idees, aprofundint en eines digitals com els fotomuntatges o els renders.

Never gaste a good crisis! : )


Els i les estudiants que hi han participat són Alba Tomàs, Àlex Vila, Àlvaro Pérez, Carla Hormigos, Dani Llorca, Ferran Solà, Kevin Garcia, Marc Saborit, Ot Vivet, Patricia Solanas, Pere Villaronga, Sergi Serrano, Sergio Martínez, Soren Pérez.

Dani Llorca
20 d'abril 2020

Adéu a Jordi Cano

El patronat de la Fundació EINA i la direcció d’EINA volen expressar el seu condol per la pèrdua del dissenyador i artista Jordi Cano, director d'Eumo i cofundador, l'any 1987, d'Eumogràfic junt amb el Ton Granero.

Jordi Cano ha estat una persona molt apreciada per alumnes i professors en l'àmbit de la docència del disseny i la comunicació, que ha exercit professionalment des d'Elisava, la UPF i la UVic. Són moltes les persones de la comunitat EINA, que per la coneixença, estima i proximitat que han mantingut amb ell, volen expressar la tristor d'haver perdut un company de manera tan precipitada, i en el marc d'unes circumstàncies tan excepcionals.

Jordi Cano
20 d'abril 2020

Set projectes d’estudiants d'EINA, finalistes al Certamen Imagina CIVICAN’20

Mar Carda i Gerard Cortina, estudiants del Grau de Disseny; i Meritxell Abad, Elena Araujo, Mayte Lozano i Bis Turnor, estudiants del postgrau en Il·lustració creativa i tècniques de comunicació visual d’EINA, han quedat finalistes del X certamen de disseny Imagina Civican organitzat per la Fundación Caja Navarra.

El concurs, convocat amb l’objectiu de projectar la tasca de joves creadors i creadores en l’àmbit del disseny, té un total de 10 projectes finalistes (7 d’ells d’EINA ja que Mayte Lozano té dos projectes seleccionats).

Aquest certamen també convoca el Premi del Públic i des de les 00h del dilluns dia 20 d’abril fins a les 23.50h del diumenge dia 26 pots votar el disseny que prefereixis a través del correu electrònic certamencivican@fundacioncajanavarra.es (cal indicar: nom complet, NIF/NIE i projecte escollit).

© Gerard Cortina
17 d'abril 2020

"Poètica", a càrrec de Judit Serra

Poètica és el Treball Fi de Grau de Judit Serra, tutoritzat per Laia Clos i Pilar Górriz.


Poètica és un sistema visual que ofereix una interpretació gràfica de la poesia lírica. L’objectiu del projecte és fusionar l’art i la tecnologia per representar qualsevol poema d’una manera plàstica i alhora automatitzada.

Per fer la representació visual de la poesia lírica es té en compte la seva màxima premissa: l’autor expressa un sentiment o un determinat estat d’ànim en el poema. Per tant, l’estructura d’aquest nou sistema visual es basa en els sentiments.

Es defineixen cinc sentiments primaris i a cada un d’ells se li assigna un valor cromàtic: la por (negre), la tristesa (blau), l’enuig (vermell), l’amor (rosa) i l’alegria (groc). A partir d’aquest punt, per la combinació cromàtica de cada un dels sentiments primaris apareixen 10 sentiments secundaris: la malenconia, el desamor, la violència, l’angoixa, el goig, l’amor frustrat, la ràbia, la frustració, l’agressió i la traïció.

Per realitzar la peça gràfica se seleccionen automàticament les paraules associades a un determinat sentiment dins el poema. A continuació, s’estableixen punts de color segons on estiguin situades. A partir d’aquí, es creen dos sistemes: un més infogràfic, en què els colors es fusionen únicament per línies, i un més visual, en què els colors es fusionen creant un degradat comú.

El sistema s’aplica a una col·lecció editorial formada per tres obres poètiques de tres autors diferents per entendre visualment les diferències que hi ha entre ells. Les obres i els autors triats són: Soledades, d’Antonio Machado, Romancero gitano, de Federico García Lorca, i Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda.

"Poètica" - Judit Serra
16 d'abril 2020

Guillem Turro Casanovas, dissenyador gràfic i de calçat

Guillem Turro Casanovas, exestudiant d’EINA, va iniciar-se en el disseny gràfic però, després de passar per la London College of Fashion, des de fa uns anys es dedica a l’àmbit de la moda, en concret dissenyant calçat. Ha treballat per marques com Carolina Herrera, Purificacion Garcia o Tommy Hilfiger, entre d’altres.


La teva trajectòria després d’estudiar disseny gràfic a EINA t’ha portat al món de la moda. Com va ser aquesta transició?

Des que vaig acabar el batxillerat la moda era una idea que em rondava pel cap però sempre més la part dels complements i no pas les prendes. Quan vaig tantejar l’oferta educativa d'aquest camp a Barcelona vaig veure que era tota molt orientada a costura i teixits, cosa que em va fer enrere. A EINA hi havia estudiat la meva germana Marina i sabia que el disseny gràfic, tot el que era crear imatges, m'interessava moltíssim, així que vaig considerar que era la millor opció per començar la meva formació.

Durant els quatre anys a EINA vaig investigar què podria fer a l'acabar per continuar formant-me i vaig descobrir el grau en Disseny de Calçat de London College of Fashion (Cordwainers). Em va fascinar i no vaig dubtar en aplicar (mentre feia quart i preparava el projecte final). Vaig acabar Disseny Gràfic a EINA el juliol de 2011 i aquell mateix setembre vaig començar a Londres.

Com has viscut treballar amb marques de tant prestigi internacional?

És un gran exercici d'aprenentatge continu treballar sota una identitat reconeguda internacionalment com dius. Tot i que la moda òbviament té tendències que van i venen, quan una marca com Tommy Hilfiger o Carolina Herrera fa un producte ha de ser clar pel consumidor que té els seus codis estètics. Per això com a dissenyador has de jugar entre, per una banda, el que tú tens en ment que "està de moda" o t'agradaria fer, i per l’altra, el què encaixa dins aquella marca i serà viable comercialment.

No s'hi val anar per lliure i després clavar-hi al damunt una bandereta o una sivella amb el logotip... A més, evidentment, es treballa en equips grans amb molta gent a opinar, cosa que de vegades ajuda molt al juntar esforços per trobar la millor versió possible d'aquella sabata, i de vegades es converteix en un continu malentès que acaba en la cancel·lació d'un model en el que tu confiaves plenament.

Què recordes més del teu pas per EINA? Quines de les coses són les que més t’han ajudat en l’àmbit professional i/o en el personal?

Tinc molts bons records tan acadèmics com personals i mai deixo de pensar en com m'ha ajudat haver començat per aquí. Les bases teòriques d'Història de l'Art i del Disseny que em van ensenyar m'han proporcionat una infinitat de records i referències que segueixo utilitzant constantment com a font d'inspiració. Si no fos pel meu pas per EINA no hauria après el què sé de William Morris, Herb Lubalin, Memphis Milano, Nan Goldin... tot un univers visual que em fascina i motiva cada dia.

A més a més, a nivell pràctic, el domini del software de disseny Adobe (que també s'utilitza en moda), tot i que en aquell moment fos un aprenentatge “avorrit”, ara m'ajuda immensament. Per cert, era motiu d'enveja de molts dels meus companys de carrera a Londres.

En què estàs treballant, ara?

Després de més de 4 anys en entorns tant corporatius, vaig decidir fer el pas de posar-me per lliure i provar què és treballar en el disseny de calçat com a freelance. Això m'ha donat l'oportunitat de treballar en projectes que fins ara mai m'havien arribat: aventures més petites amb joves dissenyadors emprenedors i fins i tot parells especials i únics per a produccions audiovisuals.

Participar en un videoclip per un artista queer i un altre per una drag queen (del concurs RuPaul's Drag Race) han sigut dos projectes divertídissims en els que he pogut lliberar tota creativitat amb l'estil que jo vulgués, cosa que mai hauria pogut fer per marques comercials.

Quins són els teus plans de futur?

Evidentment aquest plantejament com a autònom que tinc ara, tot i ser més lliure, presenta moments dificultosos i èpoques de sequera, com en tots els àmbits de disseny. Els canvis que portarà l'actual crisi del Covid-19 a la indústria de la moda no els tenim clars, però segur que n'hi haurà i molts.

Quan jo faig projectes propis intento, en la mesura del possible, fer un producte més o menys ètic, reutilitzant tants materials com puc, cosa que crec que també aporta certa ànima a la sabata (utilitzar elements del passat). M'encantaria poder seguir-ho fent o trobar una posició fixe com a membre d'un equip a una empresa on es comparteixin aquests valors de fer moda de noves maneres.

Guillem Turro Casanovas
16 d'abril 2020

La Maleta de Portbou; Imagina Civican; Yorokobu; Autoretrat, a càrrec de Pini Perrone

Pini Perrone, estudiant d'Il·lustració creativa i tècniques de comunicació visual d’EINA, ha il·lustrat diferents publicacions mentre cursava el postgrau.


La Maleta de Portbou és una l·lustració seleccionada per a l’article «La gran inundación - 30 años después de la Caída del Muro de Berlin» de la revista La Maleta de Portbou. La il·lustració fa referència al contrast econòmic, d’oportunitats i de recursos d’una Alemanya dividida en dues parts: l’oriental i l’occidental, amb realitats desiguals.

Imagina Civican és una proposta de cartell per a l’exterior de centre cultural Civican a Pamplona que va guanyar el segon premi escollit pel públic. La imatge reflecteix la multifaceta característica del centre, de manera que genera una totalitat amb les parts: esports, natació, cinema, biblioteca, ciències i música.

A Yorokobu les plantes formen la paraula «Yorokobu» (que signifiquen «ser feliç»). El futur depèn de les nostres accions, l’amor per la natura i el medi ambient. Ser feliç cuidant les plantes i no contaminant gràcies a l’ús dels vehicles elèctrics de Volkswagen.

Pini Perrone
15 d'abril 2020

Sessió Informativa Online del Grau de Disseny

Quin àmbit del disseny és el que més t’agrada?

Connecta’t a la Sessió Informativa Online del Grau de Disseny que tindrà lloc el 16 de maig a les 11h (CET - Central European Time).

Podrem compartir amb tu el nostre programa d’estudis per a què tinguis tots els detalls de la metodologia, beques, requisits d’accés... i podrem respondre a totes les preguntes que puguis tenir.

A EINA t’acompanyem en el teu desenvolupament personal i professional com a dissenyador o dissenyadora obrint-te les portes al futur.

A EINA, el teu futur el disseny tu.

T’hi esperem!

Sessió Informativa Online del Grau de Disseny
15 d'abril 2020

Jordi Català col·labora amb Meritxell Falgueras

#ConVinoConTodo: El vino con sentido, l’última obra de la sommelier Meritxell Falgueras, ha comptat amb la col·laboració de Jordi Català, professor d'Infografia del Grau de Disseny d'EINA.

Amb l'objectiu d'apropar el món del vi a tots els públics, el llibre utilitza una estètica molt propera a les xarxes socials per a la qual ha comptat amb el treball infogràfic de Jordi Català i amb les fotografies de Nonna Arruga.

#ConVinoConTodo en castellà (Oberon) i #DiVinament en català (Larousse) proposa gaudir del vi com una experiència sensorial i descobrir-lo com a part essencial de l'art de viure a través de pràctiques, tasts, reptes i consells.

Jordi Català col·labora amb Meritxell Falgueras
E I N A