EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Blog d’EINA. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

24 de juliol 2018

Javier Arizu, exestudiant d'EINA, associate partner a Pentagram Nova York

Javier Arizu, exestudiant d'EINA, ens explica la seva experiència com a Associate Partner a Pentagram Nova York, un dels estudis de disseny més prestigiosos a nivell internacional.


Què és el que més recordes del teu pas per EINA?

Els matins entre classes, la biblioteca, el Laureano, però sobretot el més fascinant d'EINA: la seva localització, el parc. És un lloc únic. Quan comento on vaig estudiar, la gent d’aquí flipa.


Quan vas acabar els estudis d’EINA, quins van ser els teus primers passos professionalment parlant?

Abans d’acabar la carrera, durant el tercer any, vaig fer pràctiques a Mucho. Va ser interessant perquè ells també van ser els meus tutors del Treball de Fi de Grau (TFG) l’últim curs. Mentre feia el TFG em van proposar anar a treballar amb ells durant uns mesos amb la possibilitat de quedar-m’hi. Al final es va obrir una oportunitat i hi vaig estar des de l’abril del 2012 fins a l’agost del 2015.

Després d’aquest període vaig decidir fer un canvi. Entre les meves opcions hi havia la possibilitat de marxar a un altre estudi de Barcelona, però tots tenen una estructura similar, i no vaig veure l’oportunitat de créixer gaire. Una altra opció era començar pel meu compte, però amb només 24 anys vaig pensar que era massa jove. Per tant, vaig decidir marxar fora. La meva primera idea va ser anar a Londres, perquè pensava que marxar als Estats Units seria complicat per temes de visat. Però al final em vaig decidir i vaig començar a contactar gent.

El meu pla era marxar a Nova York a fer entrevistes, però només en tenia una programada quan va arribar el moment de deixar Mucho. En aquell mateix moment, el Guillem Casasús, que havia realitzat unes pràctiques a Sagmeister, em va comentar que estaven buscant un dissenyador per a tres mesos i em va demanar que els enviés el meu dossier d’aprenentatge. Jo pensava que ni de conya m’agafarien, però els va agradar i em volien allà tres setmanes després. Vaig haver de deixar Mucho abans de temps per anar tres mesos a Sagmeister. Va ser una bona prova per veure si m’agradaven la ciutat, el tipus de treball i d’estructura d’allà, que és molt diferent de l’experiència que jo havia viscut a Mucho. Va ser tot un procés d’aprenentatge, però un mes i mig després vaig decidir que no m’hi volia quedar i vaig reprendre el contacte amb els estudis amb què ja havia contactat prèviament a Nova York. Un d’aquells estudis era Pentagram, una de les sòcies del qual és Natasha Jen.

Jo ja havia tornat a Barcelona quan em van dir que em volien a Pentagram. Des de llavors, aquí estic!


Com has arribat a ser Associate Partner de Pentagram?

L’estructura de Pentagram és molt horitzontal. Té socis arreu del món (n’hi ha vuit a Nova York), cadascun amb el seu propi equip, que pot tenir entre cinc i deu dissenyadors fixos i un parell de persones en pràctiques. Entre els sis dissenyadors que formem l’equip de la Natasha, l’estructura és la següent: Pràctiques, Junior Designer, Middle-Weight Designer, Senior Designer i després Associate Partner i Partner.


Les tasques que fas ara són diferents de les que feies abans?

Això és el resultat del que has anat fent durant un període de temps en què has demostrat que estàs capacitat per assumir aquest càrrec i, en aquest sentit, això va evolucionar tal com us explicaré. Jo vaig entrar com a Senior i em va costar adaptar-me, sobretot al meu cap (a la seva manera de pensar, de treballar, als seus gustos, ja que al final és com el teu client, etc). No va ser fàcil adaptar-m’hi després d’haver tingut només una experiència prèvia i un altre cap. Són dinàmiques de treball molt diferents, sobretot quant al procés creatiu. La Natasha sempre fa més de directora creativa i deixa que nosaltres dissenyem.


Com treballeu amb l’equip i quin paper hi té cada membre quan entra un projecte?

En un projecte, el Project Manager s’encarrega del desenvolupament logístic. L’Associate el lidera i presenta les propostes al Partner, sobretot a l’inici del projecte, després se n’aparta i tu continues amb el projecte, les reunions, etc.

A nivell de procés, en qualsevol projecte hi ha fases inicials com ara l’estratègia, el naming, etc., de les quals has d’estar al cas per entendre per on va el projecte. Quan es comença a dissenyar, dos o tres dissenyadors fan propostes de disseny i una persona lidera el projecte.


Quins són els teus plans de futur?

Quan vaig venir aquí el meu pla era quedar-m’hi quatre o cinc anys, viure una nova experiència. Però no ho sé, estic molt content aquí, veig que és una oportunitat molt bona per créixer i per continuar desenvolupant-me a nivell professional i personal. En paral·lel, juntament amb l'Anna Berbiela, el Guillem Casasús, el Carlos Bermúdez (tots tres exestudiants d’EINA) i l'Albert Porta hem creat aquest any l'estudi Pràctica. Així doncs, el proper pas és “estar a tope” amb el nostre estudi.


Què creus que vas aprendre a EINA que hagis pogut aportar com a valor afegit a la teva feina?

Bé, jo crec que inicialment, quan vaig començar a treballar, el que més recordo valorar d’EINA va ser el fet d’haver-me preparat en l’ofici i de tenir recursos per al món real, fer uns arts finals o saber posar bé la tipo. Tot i que no sortim ensenyats, anem aprenent constantment i ens anem polint. Sí que crec que els fonaments amb què surts d'EINA són molt sòlids i toquen de peus a terra, i això et dona un gran avantatge al principi. Aquí, per exemple, algunes escoles plantegen l’últim any perquè surtis al món amb un bon dossier d’aprenentatge que et permeti trobar feina. Això està bé, però és una altra mentalitat i crec que al principi pot fer més complicada l’adaptació.

Mirant enrere, no hauria pensat mai que acabaria aquí. Tendia a pensar que no estava capacitat per venir, però precisament Nova York està feta de gent estrangera. De fet, hi ha molta gent d’aquí que flipa amb els estudis de Barcelona. A vegades, tendim a magnificar el de fora i a pensar que no estem prou preparats per treballar aquí.


undefined
E I N A