EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Blog d’EINA. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

3 de febrer 2020

L'art conceptual a EINA (1): Escultures a l'aire lliure

Escultura 4 Sireneta Escultures a l'aire lliure, EINA

Continuant l'estela de les anteriors Models d'escultura (1974) de Carlos Pazos o El somni de Dante (1975) dels mateixos Pazos i Xavier Olivé, Escultures a l'aire lliure proposa una acció que podríem emmarcar dins del denominat art corporal (body art), on es confonen artista, tema, model i obra en una mateixa realitat en què s'experimenta amb els límits entre art i vida (Cirici, 1977).

L’acció comença amb la mateixa invitació a l’esdeveniment, en la qual, Anna Maria Moix, utilitzant el llenguatge carrincló de la crítica d'art de l’època, convida als assistents a la inauguració d’una exposició col·lectiva d’escultures a càrrec de sis joves artistes (els actors), tot fent al·lusió, de manera indirecta a l’ús dels seus propis cossos com a material escultòric.

Invitació Escultures a l'aire lliure, EINA

La sessió, d’una hora de duració, s’inicia al capvespre. El públic accedeix al jardí en petits grups d’entre sis i deu persones, mentre es reprodueixen de manera amplificada els sons naturals del jardí (cants dels ocells, brisa, granotes...). Per realitzar aquesta idea es compta amb la col·laboració dels actors Santi Alcolea, Rosli i Muntat Ayuso, Toni Cots, Toni Gelabert i Ramón Olives com a escultures que, maquillades imitant el marbre o la terracota, adopten diferents postures típiques de l’estètica clàssica i romàntica sobre els seus respectius pedestals. Els homes imiten el David de Verrocchio, un personatge amb túnica i un home primitiu recolzat en un bastó; les dones a la Sireneta d'Eriksen, al Desconsol de Josep Llimona i a la Mediterrània de Maillol (Parcerisas, 2007). Per aconseguir la total immobilitat, els actors van rebre l’assessorament del ballarí i coreògraf Cesc Gelabert.

Segons Cirici (1977), l'experiència suposa una “transcripció fidel del llenguatge escultòric al llenguatge de la realitat objectiva [...], doncs l'obra és la posició del model”. Per Ràfols (1976), l’acció proposa investigar la reacció que es produeix quan de la tradicional relació entre vida i art -entès com a imitació de la vida-, es passa a la relació entre l’art i la imitació de la imitació de la vida. Un joc de simetries en el qual es difuminen o més aviat, es desplacen els límits entre vida i art, donada la sensació d’ambigüitat que es produeix en un espectador que no sap si les obres se situen abans de l’art per ser models d’unes possibles escultures, o són obres a punt de cobrar vida (Domingo, 1975). En aquest sentit, el domini corporal dels actors i la feina de maquillatge doten a l’acció d’un realisme que no fa sinó que aproximar encara més aquestes dues realitats contraposades. És igualment ambigu el fet que, Escultures a l’aire lliure, tot i esdevindré el que es podria considerar com una acció crítica amb la immutabilitat de la relació entre vida i art i les estructures artístiques convencionals, es manté en el territori propi de l’experimentació i producció artística, esdevenint un clar referent de l’art conceptual dels 70.

Fitxa tècnica

  • Idea: Xavier Olivé i Carlos Pazos.
  • Escultures: Santi Alcolea, Rosli Ayuso, Muntat Ayuso, Toni Cots, Toni Gelabert i Ramon Olives.
  • Assessorament: Cesc Gelabert.
  • Maquillatge i perruqueria: María José Araujo.
  • So: Francesc Martí
  • Lloc: Jardí d’EINA.
  • Data: 26 de juny de 1975 de 20.30 a 21.30.

Aparició en mitjans

Bibliografia


Text: Rubén Alcaraz i Xavier Olivé.


Imatges de les escultures

La Mediterrània de Maillol
E I N A